Per una escola viva!

Vos trasllade un resum del que ha passat hui al Consell Escolar, en relació amb la proposta de modificació de l’horari escolar.

Ha sigut una sessió intensa i, malauradament, no s’ha pogut arribar al consens que algunes famílies havíem intentat construir.

Com sabeu, havia plantejat obertament una voluntat de transacció: acceptar la reducció de quinze minuts del pati del menjador, com a mesura per intentar millorar la convivència, però no acceptar que això comportara automàticament avançar quinze minuts l’entrada a l’escola, com pense és el sentit majoritari de les famílies.

Finalment, aquesta transacció ha sigut rebutjada i s’ha forçat la votació de la proposta completa. No hi ha hagut marge per a una solució intermèdia, ni per a eixe “ni tu ni jo” que, sincerament, pense que hauria sigut el més raonable. El claustre havia pactat prèviament “o tot o res”, vinculant aquesta votació al desenvolupament del PIIE, de manera que s’ha condicionat el futur del projecte a l’aprovació d’aquesta modificació horària. En eixe punt, el debat ha deixat de versar sobre la convivència al pati del menjador i ha passat a tindre una altra dimensió.

Obviament i front a la negativa de consens he hagut que votar en contra. És una llàstima, perquè crec que s’ha obert una escletxa que no era necessària dins de la comunitat educativa.

Ho sent, de tot cor.

Finalment, vull disculpar-me amb totes les famílies (i amics) amb qui he parlat aquests dies i a les quals he traslladat que pensava que encara era possible arribar a un consens. Sincerament, no he sabut llegir bé la situació, el desenvolupament de la sessió m’ha deixat una sensació molt diferent.

Hui m’ha quedat clar que la correlació de forces dins del Consell Escolar era la que era, i que el personal de l’escola comptava amb la força per tirar endavant la proposta. Això és legítim, evidentment. Però jo sempre he pensat que el que millor ens defineix es com s’exerceix el poder quan es té.

Continuarem defensant que qualsevol canvi que afecte l’organització familiar ha d’anar acompanyat d’escolta real, justificació clara, avaluació i voluntat de consens.