Com a pare, escric aquestes línies des de la indignació. Massa temps que veiem com l’escola pública valenciana acumula deficiències que no es poden continuar maquillant amb cartes institucionals ni amb discursos buits.
Dilluns comença la vaga indefinida del personal docent i la conselleria he decidit enviar-nos una carta. M’ha molestat prou, perquè és evident que tracta d’enfrontar les famílies amb el professorat. A més, no tinc clar que siga un ús adequat del correu institucional utilitzar-lo per fer propaganda partidista.
Les famílies coneixem de primera mà la realitat dels centres: aules massificades, manca de recursos, burocràcia que ofega el professorat, infraestructures que no sempre són dignes, substitucions que arriben tard i una sensació constant que l’educació pública no rep l’atenció que mereix. Ho veiem quan deixem els nostres fills i filles a l’escola, quan parlem amb els docents i quan patim les conseqüències d’un sistema tensionat i insuficientment cuidat.
Com a pare, done tot el meu suport a la vaga i a les reivindicacions:
Reclamar menys ràtios, més recursos, infraestructures dignes, respecte al valencià i una substitució efectiva i ràpida de les baixes és el que volem totes i tots. I en això naveguem junts.
Per una escola viva! 
Deixa un comentari